dissabte, 29 d’octubre de 2011

VERD, TURQUESA, MARAGDA...


Patri

Torno a casa després d’una llarga, eterna, inacabable jornada, les mans em suen, els ulls pagarien per tancar-se, apagar-se, aclucar-se…

I el veig. Just ha sortit de la següent cantonada.

Per poc ensopego amb ell, el noi amb l’aire rebel, amb el seu traje fosc, sabates polides, camisa ben planxada… cabell despentinat, desordenat, desendreçat…

No el conec de res i ja voldria compartir amb ell la meva vida, planejar junts les vacances, quedar-nos a casa el cap de setmana…

M’ha demanat perdó, es disculpa, s’excusa… mentre amb la seva mà acompanya el meu avantbraç. L’he notat, l’he sentit, m’ha tocat…

Ens mirem als ulls i somriem, al mateix temps, en el mateix instant, tots dos a una…

Em regala el seu esguard, la seva ullada, la seva mirada…

I tornem a somriure plegats, un altre cop, una altra volta, una altra vegada.

“No sé de què et conec”, mig em pregunta, mig m’insinua, mig m’encomana.

“Jo dic el mateix”, crec que ha colat, sé que s’ho creu, veig que s’ho empassa…

Si l’hagués vist abans el recordaria, ho sabria, seria conscient…,

Però decideixo seguir-li el joc, més que res que no vull que marxi, no vull que em deixi, no vull que se’n vagi…

Se’m presenta, em fa dos petons, i noto en la meva, la seva galta… Per poc em desfaig, gaire bé em fonc, una mica més i em desarma…

“He quedat, vols venir?”… m’està citant, m’ha dit de quedar, he estat convidada…

Com que no haig de fer res ni tinc millor plan, accepto encantada.

“I tant, vull venir” on és la trobada? “Vine, no anem gaire lluny, a peu són cinc minuts, tant sols un ratet, una passejada…

Flipo! Al.lucino! Estic atontada!! I jo que pensava que aquestes històries ja no passaven.

Vorera avall, conversa trivial, vergonya i rialles. Travessem uns carrers, arribem a una plaça i entrem en un local estrany. Hi ha un passadís de foscor, després molta llum i al fons una barra, i allà és on la veig, contenta, espitosa, engrescada. ..

L’estava esperant, femella salvatge, vigilant, expectant, il.lusionada. I ell, mascle submís que torna amb la caça. Es miren als ulls i, ella, aprovant-me, accepta amb bon grat, m’atansa la mà i esclata:

“sóc la Patri, ets molt guapa”…


I molt sensualment, se m’acosta a la galta, i em clava un petó…

Ja ho he entés tot, ja ho he captat, més que assabentada…



(vols seguir llegint, arribar al final, saber com acaba??, fes click a I like it, me gusta, m’agrada…

si sou més de 100, desvetllaré l’enllaç…)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada