divendres, 21 de desembre del 2012
VERD i NEGRE...
dilluns, 23 d’abril del 2012
DIADA NEGRA
dimecres, 28 de març del 2012
DORSAL VERD
dilluns, 27 de febrer del 2012
VERDA INMENSITAT
Miraven el mar, des del banc de pedra, abraçats mig endormiscats, esgotats pels excessos de la nit abans.
diumenge, 29 de gener del 2012
VERD FINAL
divendres, 30 de desembre del 2011
FITXA VERDA

Tinc la carta que fa saltar caselles sense haver de parar.
Ho he notat avui que he estat voltant pel centre comercial, no he hagut d’entrar a cap botiga d’homes... cada tres locals me’n salto un i així avanço més ràpid.
Aquest any les compres són més àgils. He caigut a la casella dels nens, és inevitable. La més valuosa. He començat a construir... per poc poso els hotels, m’he quedat sense pressupost per lo meu, em caldrà fer una altra volta i tornar a passar per la casella de sortida, tornar a cobrar les 20.000 pessetes... ho haurem de deixar pel més que ve.
He caigut al pont. Fa dies. Sense voler-ho, m’hi he ficat de cap. Primer vaig intentar lluitar contra la corrent, però no val la pena... m’he deixat anar i ara fins i tot m’agrada aquest remolí d’aigua que em porta... sé que no puc, ni vull parar. Els amics, els companys, la família... tots correm junts, sé que no deixaran que m’aturi...
A més, tinc el comodí. I m’he saltat la calavera. No la vull ni veure. Ara no toca.
M’ha sortit un cinc i trec una altra fitxa. Sembla igual, però aquesta córre més. L’altra se la menjaven tota l’estona. No avançava. Aquesta, no sé per què, ha començat a córrer i està a punt de donar la volta al taulell i entrar triomfant al passadís segur, el bon camí... i no caldrà esperar a arribar per ajudar a algú altre, comptant fins a deu.
Mireia, recordes aquell dia les cartes que em vas tirar? Sortia el “dos” i no enteniem què volia dir... Ara li trobo més sentit... doble vida, la segona, dos camins, dos destins... JO i els meus DOS fills.
Pregunta final... he triat literatura. “De quien son los versos: Dime, mujer, cuando el amor se olvida, ¿sabes tú adónde va?”
Intueixo que vaig guanyant…
No m’has preguntat amb quina fitxa jugava?
“Adivina...”
dissabte, 29 d’octubre del 2011
VERD, TURQUESA, MARAGDA...

Patri
Torno a casa després d’una llarga, eterna, inacabable jornada, les mans em suen, els ulls pagarien per tancar-se, apagar-se, aclucar-se…
I el veig. Just ha sortit de la següent cantonada.
Per poc ensopego amb ell, el noi amb l’aire rebel, amb el seu traje fosc, sabates polides, camisa ben planxada… cabell despentinat, desordenat, desendreçat…
No el conec de res i ja voldria compartir amb ell la meva vida, planejar junts les vacances, quedar-nos a casa el cap de setmana…
M’ha demanat perdó, es disculpa, s’excusa… mentre amb la seva mà acompanya el meu avantbraç. L’he notat, l’he sentit, m’ha tocat…
Ens mirem als ulls i somriem, al mateix temps, en el mateix instant, tots dos a una…
Em regala el seu esguard, la seva ullada, la seva mirada…
I tornem a somriure plegats, un altre cop, una altra volta, una altra vegada.
“No sé de què et conec”, mig em pregunta, mig m’insinua, mig m’encomana.
“Jo dic el mateix”, crec que ha colat, sé que s’ho creu, veig que s’ho empassa…
Si l’hagués vist abans el recordaria, ho sabria, seria conscient…,
Però decideixo seguir-li el joc, més que res que no vull que marxi, no vull que em deixi, no vull que se’n vagi…
Se’m presenta, em fa dos petons, i noto en la meva, la seva galta… Per poc em desfaig, gaire bé em fonc, una mica més i em desarma…
“He quedat, vols venir?”… m’està citant, m’ha dit de quedar, he estat convidada…
Com que no haig de fer res ni tinc millor plan, accepto encantada.
“I tant, vull venir” on és la trobada? “Vine, no anem gaire lluny, a peu són cinc minuts, tant sols un ratet, una passejada…
Flipo! Al.lucino! Estic atontada!! I jo que pensava que aquestes històries ja no passaven.
Vorera avall, conversa trivial, vergonya i rialles. Travessem uns carrers, arribem a una plaça i entrem en un local estrany. Hi ha un passadís de foscor, després molta llum i al fons una barra, i allà és on la veig, contenta, espitosa, engrescada. ..
L’estava esperant, femella salvatge, vigilant, expectant, il.lusionada. I ell, mascle submís que torna amb la caça. Es miren als ulls i, ella, aprovant-me, accepta amb bon grat, m’atansa la mà i esclata:
“sóc
I molt sensualment, se m’acosta a la galta, i em clava un petó…
Ja ho he entés tot, ja ho he captat, més que assabentada…
(vols seguir llegint, arribar al final, saber com acaba??, fes click a I like it, me gusta, m’agrada…
si sou més de 100, desvetllaré l’enllaç…)